-Soc una persona de poques paraules.
-Torno a veure l’home dels peus liles inflats.
-M'agrada fixar-me en la gent.
-Sempre he pensat en imatges.
-Algun dia els peus explotaran.
-Sempre m'he fixat en aquests detalls, en com es mouen les persones i en els seus gestos.
-En el meu cap sempre busco la millor manera de retratar-les.
-Mentre faig el portfoli no deixo de distreure'm mirant la família que dina al meu davant.
-Crear aquestes imatges és la manera que he trobat per no semblar aquella persona de poques paraules.
-Aquells desconeguts, que seuen esquena amb esquena, sembla que dinin junts.
-No és només tenir una càmera i fer un retrat instantani sinó que és una mirada constant.
-Em costa molt obrir una ampolla de vi i la cambrera l'ha oberta com si res, sense mirar.
-Quan miro i no puc retratar les coses que m'atrauen en el mateix moment em crea frustració, és com si hagués tornat a deixar-me les claus.
-Avui torna a estar la dona que seu mirant cap a la paret. M'he adonat que, a través del reflexe de la finestra, observa la família dinant.
-S’està convertint en una necessitat més que en un desig. I tot i no tenir un dispositiu a les mans sempre cerco la manera de capturar la imatge en el meu cap.
-Les imatges les faig per a endinsar-me en la intimitat dels personatges, i alhora aconseguir que parlin per elles mateixes i també per aquella persona de poques paraules.
-L'àvia de la familia que dina mou el cap. Com si digués sí a tot. Ara es tapa la cara amb el menú. Sembla que s’amagui d’algú.